Aquesta setmana ha resultat un tant complicada. Els nervis i l'estrés de final de curs ens han passant factura a tots. I menys mal que el temps ens ha acompanyat i ha fet fresca. No vull ni pensar el que hagués passat si aquestos dies hagués fet calor... (L'experiència d'aquestos anys hem diu que un munt d'adolescents confinats en un espai reduït i sotmesos a una temperatura ambiental elevada resulta una combinació bastant explosiva... ;)
Però avui ho hem deixat tot de banda i hem anat de dinar de fi de curs. La llàstima és que no hem pogut ser-hi tots: Tomeu, Miquel, Jaume-F i Enzo, us hem trobat a faltar...
I és que quan volen si que saben espavilar-se. Aquest dinaret l'han organitzat ells tots solets, i val a dir que ha sortit molt bé. Els havieu d'haver vist; alguns i algunes (i no vull dir noms) han "tripitit". Mare meva com mengen aquestos al·lots!!
En acabar de dinar, Aina s'ha aixecat i en nom de tota la classe, m'ha fet arribar unes paraules molt guapes. Que voleu que us digui, mooooooooltes gràcies. Que no me'ls toquin, que no em toquin a aquestos nins!
Després he acompanyat a en Sega i m'ha mostrat el centre on viu, i he conegut als seus companys i als seus tutors. I me n'he vingut a casa content per tot plegat. Tinc una feina molt guapa, si senyor.
Ho diuen els Manel "...i no saps perquè, però estàs content, i vas veient coses pel món que t'estan agradant tant, i agraeixes que entre tots em féssiu créixer amagat..."
Us deixe aquí unes quantes fotos del dinaret. Ah, i no passeu pena, el dia 24 us les passaré totes...
2n A de dinaret on PhotoPeach
VA ASSUMIM-HO, ELS DIES BONS GAIREBÉ SOM INVENCIBLES!!!
Aquest dinar va ser lo millor que hem pogut fer en tot el curs, es vera que se mos dona bastant bé això d'organitzar dinars i festetees eeeh Rodrii!
ResponEliminaRes més...tan sols que sé que no m'equivocaré en dir això en nom de tota la classe: T'ESTIMAM RODRI. Dante
llastima que sagi acabat la escola m'hos ho pasavem tant be
ResponElimina