Un lip dub (o bé lipdub, en català: doblatge labial) és un tipus de vídeo que combina sincronització labial i doblatge d'àudio per fer un vídeo de música. Es fa filmant una successió contínua, i sense talls, de gent o de grups que vocalitzen de manera sincronitzada la lletra d'una cançó que escolten des d'una font aliena,és a dir, els participants canten un tros de la cançó fins que són substituïts in situ per un altre participant que continua per on anava l'anterior participant, i així successivament, fins el final de la cançó. Posteriorment, s'edita la gravació resultant afegint l'àudio original de la cançó a la pista d'àudio del vídeo final.
Si bé s'assemblen als vídeos de música senzills, sovint comporten força preparació prèvia i s'elaboren de forma meticulosa. Els lip dub més populars són fets mitjançant una única gravació, no editada (un pla seqüència), que sovint ens transporta a través d'espais diferents i situacions en un entorn (per exemple: un edifici d'oficines, una universitat o en el nostre cas, l'institut de BINISSALEM). Al YouTube podeu trobar un munt de vídeos d'aquest tipus
Es diu que les característiques que ha de tenir un un bon lip dub han de ser:
- Espontaneïtat: "Fa la sensació que algú tingués la idea en el mateix moment, treu la càmera de vídeo personal, i diu: eps! al·lots: fem un lip dub amb aquesta cançó".
- Versemblança: La gent, producció i situació semblen espontànies, no preparades i reals.
- Participació: "El vídeo no consta d'una sincronització espectacular feta per una única persona, si no d'un grup, participant tots junts en un esforç espontani, que sembla que comuniqui l'actitud i humor de la cançó."
- Humor: la gent mostra una actitud divertida en el vídeo.
- LIP DUB DE LA UNIVERSITAT DE VIC:
- LIP DUP PER LA INDEPENDÈNCIA:
- LIP DUB DE L'IES LA BISBAL (GIRONA):
- LIPDAB FESTA MAJOR DE SANTA EULÀLIA DE RIUPRIMER:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada